dimarts, 15 de desembre de 2015

Editorial

Comencem el curs 2015-2016 amb nous projectes i amb la màgia que suposa l’aventura de fer-se gran, evolucionar i assolir reptes.
Els textos que trobareu en aquesta revista són fruit del treball de l’optativa de 3r d’ESO Fem de periodistes! Llegir i escriure per comprendre el món.
L’alumnat que forma part de l’equip de redacció d’ EducaDuc dissenya i elabora la revista digital del nostre institut.
L’objectiu d’aquesta assignatura és crear una xarxa d’aprenents de periodisme per tal de crear notícies, reportatges, entrevistes... de l’entorn del centre i dels interessos de l’alumnat amb una mirada jove i crítica.
Voldríem que la revista fos un espai de comunicació i de reflexió de tota la comunitat educativa (alumnat, professorat, famílies, personal no docent). Us convidem, doncs, a llegir-nos i a fer-nos arribar propostes de millora, materials que voldríeu compartir, etc: educaduc@ducdemontblanc.cat

D:\Documents\curs 2014-2015\revista 2015-16\revista 1r trimestre\IMG_20151103_092628 1r trimestre.jpg

Equip de redacció 1r trimestre curs 2015-2016:
Mario Fariñas, Alejandro Merino, Adrià Navajón, Carlos Pastor, Isaac Vargas, Rubén Funes, Cristian Escura, Adrià Hinojosa,David Coronas, Gerard Merino, Aleix Jiménez, Andrea Gea, Nerea Campos, Jenny Ortega, Laura González, Estefanía Ortega, Núria Jacas, Erik Alfaro

Novetats

L’EFECTE SORPRESA D’EducaDuc: ENS ORGANITZEM
Som alumnes de tercer d’ESO i hem triat fer l’optativa de revista. Fins ara, mai havíem tingut inquietuds per escriure, per fer arribar els nostres pensaments als altres. Per això, amb l’optativa de revista ens proposem un repte: escriure.
Escriure vol dir connectar-nos amb els nostres companys, fer arribar el nostre pensament i, sobretot, compartir les nostres idees.
Quan vam començar l’optativa, alguns de nosaltres mai no havíem treballat junts perquè som de classes diferents.
El primer dia de l’optativa vam presentar-nos. Cadascú va exposar els seus interessos. El grup estava molt dividit. D’una banda, hi havia un grup de companys que, d’entrada, mostraven molt interès per fer entrevistes. Una altra part del grup mostrava molt interès pel món de l’esport.
A l’optativa hem après els principis de la comunicació, els objectius dels mitjans escrits: fer arribar informació de forma clara. D’entrada, el nostre primer objectiu es tractava d’engrescar els companys i companyes de l’institut per col·laborar amb la revista i, sobretot, perquè la llegissin.
Volem que la revista sigui una eina fresca, dinàmica. Volem que la revista ens representi. Volem que la revista sigui la nostra veu i la veu de tots els companys i companyes.
Per això, després de diverses classes de reflexió, vam decidir dur a terme una campanya de dinamització molt especial.
Volíem fer una revista diferent a la dels darrers anys. Ens vam organitzar en grups. Cada grup va pensar una sèrie de frases per tal de crear efecte sorpresa als passadissos del nostre institut. Vam decidir prendre aquesta estratègia que des del punt de vista publicitari es diu teaser. La idea era posar cartells als passadissos per donar joc, intriga. Cada grup va decidir quin tema i quines coses els agradaria explicar i després vam pensar frases per penjar a les parets de l’institut. Frases que creessin intriga entre els nostres companys i companyes.
Creiem que vam aconseguir crear l’efecte sorpresa. Que tothom es preguntés: què volen dir aquests cartells?
Vam aconseguir que tothom en parlés.
La nostra estratègia va tenir dues fases. Una fase inicial més de sorpresa i una altra anunciant el dia que sortiria la revista digital.
Som conscients que no hem respectat els terminis que vam anunciar. Ens havíem marcat com a data de la nostra publicació, el 6 de novembre però no hem aconseguit corregir els textos definitius i, per això, la revista no ha aparegut fins a la segona setmana de novembre. Us demanem disculpes. No hem pogut anar més de pressa... Volíem que la nostra feina sortís bé i hem prioritzat que sortís uns dies després però amb la garantia d’haver pogut revisar els nostres textos.
D:\temp\IMG_20150929_095952.jpgD:\Documents\curs 2014-2015\revista 2015-16\revista 1r trimestre\IMG_20150929_100057 FRASE 2.jpg
D:\temp\IMG_20150929_095351.jpgD:\temp\IMG_20150929_095001.jpg

D:\temp\IMG_20150929_100818.jpgD:\temp\IMG_20150929_094401.jpg


Després de penjar cartells, vam fer una segona campanya de frases per seguir creant efecte sorpresa a l’institut. Algunes de les frases que vam penjar són:
  • A l’octubre canviarà la teva vida.
  • Caldria la vostra ajuda.
  • A l’octubre ho veuràs tot d’un altre color.
  • El 6 de novembre connecteu-vos a l’ordinador.
  • El 6 de novembre sabràs la incògnita.
Paral·lelament a la campanya sorpresa per anunciar la revista, ens hem distribuït en grups, segons els interessos de cadascú de nosaltres. Cada grup ha treballat en línies diferents: entrevistes, articles, activitats de recerca, refer el logo de la revista, preveure tasques de disseny, etc.
Valorem la nostra experiència com a molt positiva. A alguns de nosaltres ens agradaria poder seguir en aquesta optativa. Hem après a repartir-nos tasques i a valorar el treball en equip. I, sobretot, ens ha agradat crear una sensació general de sorpresa a l’institut. Creiem que, en algun moment o altre, són molts els qui s’han parat a pensar: per què són aquests cartells?
Esperem que els nostres lectors i lectores siguin fidels a la nostra publicació i ens enviïn suggeriments, textos...

Aleix Jiménez, Andrea Gea, Nerea Campos, Estefanía Ortega

dimecres, 2 de desembre de 2015

ENTREVISTES

NI EL CEL ÉS EL LÍMIT: Entrevista a Cristian Escura, casteller i alumne de 3r d’ESO del Duc



Laura Gonzaléz, Jenny Ortega, Cristian Escura.

El dia 20 d’octubre vam descobrir que el Cristian Escura, company del nostre equip de redacció de la revista, es dedicava als castellers en el seu temps lliure i l’hem volgut entrevistar per conèixer el món dels castells.

1. Quants anys fa que vas començar a fer castells?
-Fa un any.

2. Quina posició ocupes com a casteller?
- Els dosos, a sota de l'anxaneta i l'acotxador.

3. Què és el que més t'agrada de fer castells?
-La sensació de pujar a dalt dels meus companys,l’adrenalina que sens a la panxa per una banda i la confiança tan gran que diposites en els teus companys, a més, veure a tothom des d’allà a dalt és una sensació realment impressionant de debò.

4. Quants anys més vols seguir fent castells?
-De moment no em poso límits. Faré castells fins que pugui o fins que deixi de tenir-ne ganes.

5. Quants companys sou a la colla castellera?
-Som pocs, uns trenta o quaranta castellers.

6. Quant feu actuacions?
-Quan ens convoquen. Es posen en contacte amb nosaltres i normalment tenim actuacions els caps de setmana.

7. Quant temps assageu o entreneu?
- Dos dies, dilluns i divendres, i fem dues hores cada dia.

8. Porteu alguna vestimenta especial?
El pantaló blanc, la faixa negra i la camisa vermella.



9.
Què implica per a tu fer castells?
-És difícil perquè quan vaig començar era un esforç molt gran, perquè has d’ aguantar molt pes i és difícil començar, ja que no hi ha confiança amb les altres persones del grup.

10. Què recomanes a les persones que es volen apuntar a fer castells?
- Jo els recomano que vinguin,que si els fa por a l’hora d’aguantar pes,hi ha altres coses.. per exemple, posar-te a sota del castell, estar a la vora, fer pinya..



Laura Gonzaléz, Jenny Ortega.







LA ENERGÍA Y LA VITALIDAD DE LOS JÓVENES: Entrevista a Pilar Sanagustín, profesora de lengua castellana y literatura
Rubén Funes, Adrià Hinojosa

D:\temp\IMG_20151014_104424.jpg
Pilar Sanagustín es una grandísima profesora que siempre mira por sus alumnos. Hemos querido entrevistarla porque durante muchos años ha dinamizado la revista de nuestro instituto. Ante su inminente e inesperada jubilación, queremos que esta entrevista sea un guiño y homenaje a su tarea docente.
1.¿Qué representa para usted su trabajo como profesora?
Bueno, este trabajo, para mí, ha sido vocacional. Ahora que precisamente ya estoy en la última etapa, por decirlo así, me doy cuenta de lo afortunados que somos los profesores de estar en contacto con gente joven que te mantienen con mucha energía y vitalidad.  Para mí, ser professora ha sido muy importante.
2. ¿Si no fuera por la jubilación seguiría en esta profesión?
Sí, seguiría en esta profesión, aunque hay momentos en que te cansas de estar en frente de gente joven, pero sí, sí que seguiría.
3. ¿Se siente triste o mal cuando se encuentra ante un alumno o alumna desmotivado?
Sí, no me gusta. Siempre pienso que es un momento en que el alumno está ofuscado, que es una etapa y que llegará el momento en que se dará cuenta de que debe remontar. Es una etapa y cambiará.
4. ¿Por culpa del trabajo ha llegado muy estresada a casa, o no tiene mucho tiempo para estar con los suyos?
Hombre, sí, sobre todo los primeros años llegaba a casa muy estresada. Con el tiempo he aprendido a que me afecte menos el trabajo en mi vida personal.
Tengo poco tiempo, porque además de las clases, ocupan mucho espacio las correcciones, lecturas... en casa hago muchas cosas del instituto, y esto provoca tener menos tiempo.
5.¿Le molesta todo lo que está haciendo el Ministerio de Educación en cuanto a la política de recortes y cambio de leyes que afectan a la educación?
Hombre sí, claro que me molesta porque nos desorienta a todos y no favorece de ninguna manera el buen hacer de los alumnos y de las familias.
6. ¿Qué aficiones tiene?
Por ejemplo... leer. Tengo poco tiempo para leer las cosas que a mí me gustan, porque siempre leo textos o materiales del instituto y lo mío lo tengo un poco de lado. Pienso que cuando no dé clases podré leer lo que a mí me gusta.
También el deporte, hago un poco de deporte. A veces no dispongo del tiempo que me gustaría para poderlo practicar con regularidad. También me gusta mucho la música y viajar.
7. ¿Se considera una buena profesora?
Bueno, a ver... yo me esfuerzo por intentar dar bien las clases y conectar con mis alumnos. No siempre lo consigo, pero trato de superarme día a día.
8. ¿Como le gustaría que la recordaran sus alumnos?
Con cariño, y que puedan recordar cosas mías y digan: - "Mira, esto me lo enseñó Pilar."
9. ¿ Nos puede explicar alguna anécdota de su experiencia laboral en nuestro instituto?
Una tarde que me tocaba clase con bachillerato y había examen. Yo tenía mucho sueño. Era después de comer, y entonces... me senté en la silla y me quedé traspuesta a causa del sueño. Entonces en medio del examen me quedé mirando a un alumno, pero solo porque estaba traspuesta y con sueño.
Y entonces el chico se levanta y me dice: -Toma Pilar ya sé que me has visto copiar, lo siento.
Pensé... ¡Tengo poderes! (risas).
Y esta es la graciosa anécdota.
10. ¿Su vida sin ser profesora será rara?
Un poco rara será. De lo único que he trabajado ha  sido de profesora... entonces sí creo que se me va a hacer rara. Pienso que a lo mejor pueda echar de menos ese contacto con vosotros que creo que, en fin, es muy positivo.Y creo que se inicia una etapa nueva y ya está.

Muchas gracias por su atención.



TOCANT EL CEL: Entrevista a Marina Valencia, escaladora professional, alumna de 2n de batxillerat del Duc
D:\Documents\curs 2014-2015\curs 2015-2016\revista 1r trimestre\IMG_20151111_104639_232foto entrevista marina1.JPG
Gerard Merino, Núria Jacas, Adrià Navajón, Marina Valencia

La Marina Valencia és alumna del nostre institut. Té 17 anys. És de Rubí i es dedica al món de l’escalada. Va descobrir l’escalada als 10 anys durant unes vacances d’estiu. Entrena a Sabadell. Ha estat 3 anys campiona d’Espanya (sub-16) i primera de Catalunya a la categoria absolut. Aquest any ha estat tercera d’Espanya a la categoria absoluta.

D:\Documents\curs 2014-2015\curs 2015-2016\revista 1r trimestre\IMG_20151111_104611_289marina2.JPG D:\Documents\curs 2014-2015\curs 2015-2016\revista 1r trimestre\IMG_20151111_104550_244marina3.JPG
1. Algú de la teva família era aficionat a l’escalada?
-Doncs no, a la meva família no hi ha cap aficionat al món de l’escalada, però sempre ens ha agradat molt la muntanya en general. Ara veuen que és una afició molt bona i mentre a mi m’agradi i n’estigui contenta, ells estaran amb mi.

2. Quins títols has guanyat?
Ha estat 3 anys campiona d’Espanya (sub-16) i primera de Catalunya a la categoria absoluta. Aquest any he estat tercera d’Espanya a la categoria absoluta.

3. Quin entrenament segueixes?
Depèn de la temporada i també de la competició que toca.

4. Com és la relació amb els companys d’entrenament?
Es bona i m’ajuden molt. Tinc el seu suport en tot.

5. Quins són els teus objectius a curt i llarg termini?
Els meus objectius són sortir més a roca i poder fer vies d’alt nivell, i en les competicions poder fer podis a la categoria absoluta i rendir al màxim als entrenaments.
6. Quines altres activitats t’agraden?
M’agrada sortir amb els meus amics.
7. Què és el millor i el pitjor de l’escalada?
El millor és la relació amb els companys i també la superació personal que implica. I  el pitjor són les lesions ja que vaig haver de parar durant un any a causa d’ una lesió a les espatlles.
8. Com pots combinar l’esport i els estudis?
Aprofitant tots els petits moments que puc per estudiar. He après a organitzar-me el temps per no haver de saltar-me entrenaments i poder rendir al màxim als estudis. Tinc una matèria convalidada i puc aprofitar aquesta estona per estudiar.

Parlem de...



ELS CASTELLERS DE RUBÍ


La seva història  començà una nit en una xerrada d’un bar qualsevol de la vila, on es reunien uns joves aficionats a l’astronomia i uns quants de l’esplai l’Eixam, i d’altres entitats de Cultura Popular i tradicional rubinenca.

Atès el moment creixent del món casteller, se’ls acudí formar aquesta colla, anomenada  Els Castellers de Rubí, constituïda  el 20 d’abril de 1996, després d’unes quantes reunions prèvies al febrer del mateix any.
Amb la col·laboració de la major part dels pares i amics, també els van donar  suport d’altres colles castelleres veïnes, com ara Castellers de Sabadell, Castellers de Barcelona, i Tirallongues de Manresa, els quals els ensenyaren la tècnica i costums,  ja que a Rubí no hi havia tradició castellera.
Tot i així va arrelar amb força, no oblidem que en els anys següents s’aconseguí l’època daurada dels castells de gama alta com el 3/10 i d’altres construccions que es van assolir per primera vegada fent història. Malgrat les dificultats que varen tenir per superar i trobar un lloc estable on assajar, la colla va fer un veritable peregrinatge per aconseguir finalment el local cedit per l’Ajuntament el febrer de 1998 on encara és la seva seu social, situat al carrer del Doctor Gimbernat núm.4 de Rubí.
 



Després d’assolir tota la gamma de sisos, ben aviat aconseguiren ser colla de 7, ja que el dia 25 de setembre de 1999 descarregaren  el primer 4/7 en la diada de tardor al carrer Sant Jaume de Rubí.